Incident crític-ciberassetjament
Dd: 4.1 i 4.2
IF: 3
NOM: Incident crític ciberassetjament.
Descripció: En aquesta evidència s'hi troba la pràctica corresponent a l'incident crític de l'assignatura. Aquest incident gira al voltant del ciberassetjament i requereix dissenyar una petita proposta d'actuació.
Reflexió: Aquesta evidència fa referència al primer i segon descriptor de la competència digital docent número quatre. El primer descriptor fa referència a la protecció dels drets fonamentals a l'honor, la intimitat i la mateixa imatge en l'ús de les tecnologies digitals. Aquest dret es veuen atacats en casos de ciberassetjament com el que tractem a la pràctica i per aquest motiu lliguem el descriptor amb l'evidència. Pel que fa al segon descriptor (l'ús responsable, segur i fiable de les tecnologies digitals) succeeix quelcom semblant que amb l'anterior. En el cas que se'ns planteja precisament hi ha una manca d'un ús d'aquestes característiques.
Qüestions per a l'anàlisi.
1. Com creus que se sent l'Èric? Què el fa sentir d'aquesta manera?
l'Eric de ben segur que se sent molt malament, sol i trist per l'assetjament que està patint.
2. Quines tipologies de ciberassetjament van utilitzar els companys de l'Eric?
L'Eric ha rebut missatges de text constants, i en alguns casos anònims, on se l'insulta dient-li imbècil i a través de fotomuntatges. L'assetjament també té una ramificació fora de l'àmbit digital tant a l'aula com fins i tot al mateix carrer on hi ha penjats aquests fotomuntatges.
3. Quin creus que podrien ser els indicadors de detecció que hagués pogut copsar la tutora sobre el que estava passant?
Sembla que l'arrel d'aquesta situació es troba a la mateixa aula de l'escola. En aquest sentit de ben segur que hi ha hagut indicis observables en el comportament de l'alumnat perquè, sembla ser, que la situació és de força durada. Alguns exemples d'aquests indicis, podrien ser l'absentisme, la soledat de la víctima la baixada en el rendiment acadèmic... Més enllà d'aquí, un cop l'assetjament es transporta a l'àmbit digital és possible que la detecció sigui més difícil si cap implicat no dóna la veu d'alarma. De fet, en aquest cas, la mare de l'Eric ha pogut descobrir la situació gràcies al fet que l'assetjament hi ha transcendit el món digital i l'escolar.
Proposta d'actuació.
El protocol de la generalitat sobre l'assetjament i el ciberassetjament que apareix a Xtec consta de quatre fases: Prevenció i detecció, valoració, intervenció i autoaprenentatge. En aquest cas, com que la detecció ha vingut per la via familiar la nostra actuació haurà de començar a partir de la valoració. Tanmateix, abans d'iniciar els procediments necessaris, a la mateixa reunió en què els pares han comunicat la situació, cal que la mestra se'n faci càrrec sense neguits ni excuses i li doni la importància que veritablement té. Una actitud diligent es imprescindible per resoldre el problema en primer lloc i en segon per tranquil·litzar els pares de l'alumne.
Valoració:
Com he dit, el primer pas a tenir en compte és valorar quina és la gravetat d'aquest assetjament. Amb aquesta finalitat, serà necessària la comunicació estreta amb la direcció del centre que haurà de configurar un equip de valoració juntament amb inspecció que haurà de donar suport a totes les actuacions. Aquest equip haurà de recopilar tota la informació possible sobre el conflicte i per aconseguir-ho, s'haurà d'entrevistar amb totes les parts implicades (alumnat implicat, observadors i famílies). D'aquestes entrevistes i de la feina del grup en sorgirà un informe que ajudarà a la direcció a decidir si és suficient amb el reforç de les mesures preventives o si calen mesures més profundes. En aquest cas concretament sembla que l'assetjament és de llarga durada i d'un abast prou ampli per a decantar-se per la intervenció més profunda. Tot i això, en el cas que no ho sembli, aquest informe pot revelar la magnitud real del problema.
Intervenció:
La fase de la intervenció és segurament la més crucial a l'hora de corregir i evitar que l'assetjament s'allargui en el temps. Amb aquesta finalitat la generalitat proposa set etapes a través de les quals s'haurà de solucionar el problema.
En primer lloc, lògicament, les mesures d'urgència hauran de procurar tallar en sec l'assetjament. En aquest cas, en tractar-se de ciberassetjament, les mesures de separació que podrien servir en casos de caràcter presencial poden no ser eficaces. Per aquesta pot ser que sigui necessari separar de les xarxes tant els assetjadors com els assetjats.
La segona etapa consisteix en la protecció de l'alumne assetjat. Caldrà assegurar el seu benestar. En primer lloc serà necessari detectar les necessitats de protecció en funció del cas. I depenent d'aquestes necessitats es construiran els espais segurs i la resta d'actuacions. Altre cop, per preservar la seguretat psicològica de l'assetjat, en tractar-se d'assetjament a les xarxes, molt probablement farà falta allunyar-lo dels dispositius electrònics.
En tercer lloc, un cop assegurat el benestar de l'assetjat, podrem passar a ocupar-nos de com solucionarem el conflicte. D'aquesta manera, el primer pas serà detectar les necessitats educatives tant de l'assetjat i l'assetjador com especialment del grup observador. En aquest punt haurem de detectar i posteriorment aplicar com podem reeducar el grup-classe en general i els diversos implicats en concret per tal de canviar les relacions de dominació i submissió que estan succeint.
La quarta etapa implicarà directament el compromís de les diverses famílies implicades, tant les dels assetjadors com les de l'assetjat. En aquesta etapa es reprendrà el contacte amb les famílies implicades per comentar les necessitats educatives que s'han detectat en el pas anterior i per concretar quines actuacions es duran a terme tant al centre com a casa. En tractar-se d'un cas de ciberassetjament és crucial aquest pas posat que els atacs surten de l'àmbit escolar.
En cinquè lloc, reconeixement dels danys causats per part dels assetjadors, acceptació de les conseqüències que se'n puguin derivar i finalment reparació. Caldrà buscar maneres que aquestes reparacions puguin portar-se a terme tenint en compte que n'haurem de preveure de dos tipus: les simbòliques en tot el que té a veure en el reconeixement i perdó dels assetjadors i les materials si han tingut lloc danys d'aquesta mena. En aquest cas, però, sembla que els danys són principalment de caràcter simbòlic i emocional i per tant, s'hauran de propiciar situacions de reparació en l'àmbit personal entre els afectats i en l'àmbit de grup.
1. Com creus que se sent l'Èric? Què el fa sentir d'aquesta manera?
l'Eric de ben segur que se sent molt malament, sol i trist per l'assetjament que està patint.
2. Quines tipologies de ciberassetjament van utilitzar els companys de l'Eric?
L'Eric ha rebut missatges de text constants, i en alguns casos anònims, on se l'insulta dient-li imbècil i a través de fotomuntatges. L'assetjament també té una ramificació fora de l'àmbit digital tant a l'aula com fins i tot al mateix carrer on hi ha penjats aquests fotomuntatges.
3. Quin creus que podrien ser els indicadors de detecció que hagués pogut copsar la tutora sobre el que estava passant?
Sembla que l'arrel d'aquesta situació es troba a la mateixa aula de l'escola. En aquest sentit de ben segur que hi ha hagut indicis observables en el comportament de l'alumnat perquè, sembla ser, que la situació és de força durada. Alguns exemples d'aquests indicis, podrien ser l'absentisme, la soledat de la víctima la baixada en el rendiment acadèmic... Més enllà d'aquí, un cop l'assetjament es transporta a l'àmbit digital és possible que la detecció sigui més difícil si cap implicat no dóna la veu d'alarma. De fet, en aquest cas, la mare de l'Eric ha pogut descobrir la situació gràcies al fet que l'assetjament hi ha transcendit el món digital i l'escolar.
Proposta d'actuació.
El protocol de la generalitat sobre l'assetjament i el ciberassetjament que apareix a Xtec consta de quatre fases: Prevenció i detecció, valoració, intervenció i autoaprenentatge. En aquest cas, com que la detecció ha vingut per la via familiar la nostra actuació haurà de començar a partir de la valoració. Tanmateix, abans d'iniciar els procediments necessaris, a la mateixa reunió en què els pares han comunicat la situació, cal que la mestra se'n faci càrrec sense neguits ni excuses i li doni la importància que veritablement té. Una actitud diligent es imprescindible per resoldre el problema en primer lloc i en segon per tranquil·litzar els pares de l'alumne.
Valoració:
Com he dit, el primer pas a tenir en compte és valorar quina és la gravetat d'aquest assetjament. Amb aquesta finalitat, serà necessària la comunicació estreta amb la direcció del centre que haurà de configurar un equip de valoració juntament amb inspecció que haurà de donar suport a totes les actuacions. Aquest equip haurà de recopilar tota la informació possible sobre el conflicte i per aconseguir-ho, s'haurà d'entrevistar amb totes les parts implicades (alumnat implicat, observadors i famílies). D'aquestes entrevistes i de la feina del grup en sorgirà un informe que ajudarà a la direcció a decidir si és suficient amb el reforç de les mesures preventives o si calen mesures més profundes. En aquest cas concretament sembla que l'assetjament és de llarga durada i d'un abast prou ampli per a decantar-se per la intervenció més profunda. Tot i això, en el cas que no ho sembli, aquest informe pot revelar la magnitud real del problema.
Intervenció:
La fase de la intervenció és segurament la més crucial a l'hora de corregir i evitar que l'assetjament s'allargui en el temps. Amb aquesta finalitat la generalitat proposa set etapes a través de les quals s'haurà de solucionar el problema.
En primer lloc, lògicament, les mesures d'urgència hauran de procurar tallar en sec l'assetjament. En aquest cas, en tractar-se de ciberassetjament, les mesures de separació que podrien servir en casos de caràcter presencial poden no ser eficaces. Per aquesta pot ser que sigui necessari separar de les xarxes tant els assetjadors com els assetjats.
La segona etapa consisteix en la protecció de l'alumne assetjat. Caldrà assegurar el seu benestar. En primer lloc serà necessari detectar les necessitats de protecció en funció del cas. I depenent d'aquestes necessitats es construiran els espais segurs i la resta d'actuacions. Altre cop, per preservar la seguretat psicològica de l'assetjat, en tractar-se d'assetjament a les xarxes, molt probablement farà falta allunyar-lo dels dispositius electrònics.
En tercer lloc, un cop assegurat el benestar de l'assetjat, podrem passar a ocupar-nos de com solucionarem el conflicte. D'aquesta manera, el primer pas serà detectar les necessitats educatives tant de l'assetjat i l'assetjador com especialment del grup observador. En aquest punt haurem de detectar i posteriorment aplicar com podem reeducar el grup-classe en general i els diversos implicats en concret per tal de canviar les relacions de dominació i submissió que estan succeint.
La quarta etapa implicarà directament el compromís de les diverses famílies implicades, tant les dels assetjadors com les de l'assetjat. En aquesta etapa es reprendrà el contacte amb les famílies implicades per comentar les necessitats educatives que s'han detectat en el pas anterior i per concretar quines actuacions es duran a terme tant al centre com a casa. En tractar-se d'un cas de ciberassetjament és crucial aquest pas posat que els atacs surten de l'àmbit escolar.
En cinquè lloc, reconeixement dels danys causats per part dels assetjadors, acceptació de les conseqüències que se'n puguin derivar i finalment reparació. Caldrà buscar maneres que aquestes reparacions puguin portar-se a terme tenint en compte que n'haurem de preveure de dos tipus: les simbòliques en tot el que té a veure en el reconeixement i perdó dels assetjadors i les materials si han tingut lloc danys d'aquesta mena. En aquest cas, però, sembla que els danys són principalment de caràcter simbòlic i emocional i per tant, s'hauran de propiciar situacions de reparació en l'àmbit personal entre els afectats i en l'àmbit de grup.
En sisè lloc, pràctiques reparadores i restauratives. Seguint les petjades de l'apartat anterior, serà convenient aprofundir en la reparació dels danys. Aquesta és una etapa que respon a dues finalitats. La primera d'elles consisteix a crear comunitat de nou i la segona reparar danys. D'aquesta manera s'intentaria superar els models de domini-submissió.
Finalment, el darrer pas de l'actuació consistiria en el seguiment del cas més enllà del tancament. Cal tenir en compte que el tancament del cas pot ser tant positiu com negatiu. Si l'assetjament s'ha erradicat de manera satisfactòria passant pels diversos passos els processos que haurem de seguir no seran els mateixos que si no tenim la certesa que l'assetjament no es reactivarà en un futur. Si el tancament no és favorable, serà necessari reactivar mesures preventives més genèriques i persistir en les mesures concretes de l'alumnat implicat.
Autoaprenentatge:
en darrer lloc, i especialment en aquest cas on el centre no ha estat capaç de detectar la situació per si mateix, caldrà que es produeixi un procés d'autoaprenentatge per corregir els errors de cara a futurs casos.
Comentarios
Publicar un comentario